Tira-me’n, de fisconades, que jo totes les rebré i ses sabates duré dos ditets més escotades.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Campos
335
II
Un homo que se’n va enfora i no sap si tornarà, en veure Sant Julià, d’alegria, casi plora.
Al fi de la mitjanit hora que cau més serena, si t’encontràs, Magdalena, diria que és sol sortit.
Fé’t envant, descobriràs; vet aquí lo que has de fer; de roses d’es meu roser coiràs ses que voldràs.
