Lladres, amb un carretó,
’naren a robar a Llubí,
i mataren un fadrí
qui anava a defensar-hó-
Na Catalina cridava:
-Tomeu, vine a sopar!-
No se devia pensar
que la mort allà el cercava!
Mentres estaven en taula,
tres homos varen obrir.
-Asesinos!- varen dir.
-Uis baixos, que heu de morir,
sense parlar cap paraula!-
Na Catalina cridava:
-Tomeu Capó, defensè’t!-
I el pobre jovenet,
p’es forat d’es guinavet,
qui la seva sang donava!
Na Catalina dirà,
com s’encontrarà amb sos lladres:
-Amb tretze guinavetades,
les me pegàreu debades,
no em vàreu porer matar!-
Ja és mort En Tomeu Capó,
ja és mort aquell amic nostro.
Resem-li un parenostro
amb bona devoció.

De sobrassada torrada
berenam es dematí,
pa de blat de coll-rocí
i llavò xeixa mesclada.
A darrere, una truitada
que mos dóna sa criada,
perquè ets ous que li fan ara,
no los poren esvair.
I llavonses un bon vi
de sa bóta congrenyada.

Es dilluns, va anar a jornal;
es dimarts, hi va tornar;
es dimecres ja va estar
arrendida en es capçal
i es dijous va esser més mal
qui d’es llit no s’aixecà.