Afanya’t a espigolar,
lleva’t sa mà d’es genoi,
no te mengis es rostoi:
l’amo el vol p’es bestiar.
Tum-tum, vetaquí Llorito;
tum-tum, vetaquí Llorac;
tum-tum, vetaquí sa capsa;
tum-tum, vetaquí es tabac.
Jo no dic res d’un aubó
que, eixermant, vàrem trobar!
Quan lo volgueren tomar,
es pern del món tremolà
d’es cruixits i sa remor.
Loco va tornar es senyor
d’aquest abre conquistar.
Com en terra lo tengueren,
entaulat i quant hi ha,
un fuster lo hi va comparar,
i es doblers que en donà
li bastaren per comprar,
Bunyolí i Biniamar,
llavó es terme de Sencelles,
totes aquelles riberes,
arribant fins a la mar.