Per una dona treu poc
tenir s’homo jornaler,
perque en s’hivern sempre té
s’arrufó devora es foc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Jornalers
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
539
Volum
II
Altres cançons relacionades
Tu passes i no em dius res.
¿Tens talent de metles crues?
Fadrí que en festeja dues,
a sa casa mai l’he admès.
Un sonador de guiterra
com En Mateu Calinet,
sa fia del sen Rosset,
en sentir-lo dejornet,
de peus ja no toca en terra.
Jo sempre vaig tot solet
perque no tenc companyia;
tant en sa nit com de dia,
sempre som estat orbet.
Tradicionari de Mallorca
