Per una dona treu poc
tenir s’homo jornaler,
perque en s’hivern sempre té
s’arrufó devora es foc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Jornalers
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
539
Volum
II
Altres cançons relacionades
Closques d’ou no en veuen massa
en es fogons d’es trossers:
coes d’ais, ja n’hi ha més
i cotnes de carabassa.
Quan sa carn han capolada,
trempen bé tots es pastors,
vol dir: blanc, botifarrons,
botifarra i sobrassada.
Jo me’n vaig anar a Sineu
per cobrir ses meves faltes.
Vaig afinar es gep d’ets altres
i no me vaig afinar es meu.
Tradicionari de Mallorca
