Per un fadrí, el festejar
n’és un art de gelosia.
S’altre vespre hi vaig anar;
quan p’es portal vaig entrar,
que vaig dir: -Ave Maria!-,
la jove em va demanar
si era ver o rallar,
que la volia deixar.
Jo li vaig dir: -Ave Maria!-,
la jove em va demanar
si era ver o rallar,
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí, calar,
i se posà a llagrimar
com si fos tengut allà
son pare per soterrar;
Jo, mateix n’hi emprenia.
Jo, en les meves mans, tenia
un guinavet que em costà
vint-i-cinc sous al pagar;
per favor me demanà,
si l’hi volia aficar
i la sang derramaria,
i la seva pell daria
a un llop, per roegar,
i los ossos a un ca,
i la carn a un milà,
i pus d’ella es parlaria.
Jo li vaig dir: -Vida mia,
¿no veus que, per mi, seria
una gran descortesia
que jo t’hagués de matar?
Oh, Jesús, Filla d eMaria:
no em voldríeu perdonar!
Si m’anava a confessar,
ni amb frare ni amb capellà,
ningun confés m’absoldria.
En no esser el Fill de Maria,
no em voldria perdonar.
Ja poreu considerar
la jove si bé em volia!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Binissalem
Assonant
49
IV
Vós que sou sa meva sogra
o anau darrera esser-hó,
si no em voleu, digau-hó,
que jo no vui anar a prova.
Si jo li pogués pegar
an es sol una sempenta,
n’hi hauria més de trenta
que em vendrien a ajudar.
Un ropit damunt sa mata
canta i fa s’estufat.
Jo mai m’ho hagués pensat,
que es gats duguessen corbata.