¿Vols que te diga un secret,
petit petit, a s’oreia?
Quan no et coneixia, reia;
i plor d’ençà que et conec.
Per dar-me tristor i pena
dius que no tornaràs pus;
me’n pren com el Bon Jesús,
que dins es foc no se crema.
-Cucuiades, ¿d’on veniu
ara en sa dematinada?
-De menjar xeixa robada,
però no m’han agafada
i per això “restituïu”,
“restituïu”, “restituïu”!