Mestre Lau, essent fadrí,
’magava ses sobrassades
dins ses bótes congrenyades,
quan ’vien buidat es vi.
I llavò movia un bot
quantra ses seves germanes:
-Sou voltros qui les heu dades
an es qui habiten aquí.
Guerrera meva, sabràs
que no som superbiosa:
jo d’ell no n’estic gelosa;
si tu hi estàs, ja el prendràs.
Cortanes teniu, amor,
i a mi no m’han deixat.
¿Que deu esser aquell pecat
que vàrem fer l’any passat
i ninguns l’hem confessat,
i mos castiga el Senyor?