(Fragment final)
-¿A on és la mia guiterra, que jo solia sonar?
Me’n ’niré pel seu carrer, veiam si em coneixerà!
-Aixeca’t, la rica Infanta; no és hora de dormir, ja.
Sentiràs lo bé que canta la sirena de la mar.
-No és la sirena, mumare; no solia així cantar;
només que és això un jove que, per mi, penando va.
-¿No ho hauries dit, ma filla, i lo haguera fet matar?
-Matar un i matar l’altra, de mi poreu començar.-
Matà un i matà l’altre; tots dos los feren matar.
Los posaren dins l’església,un a darrere sa porta
i s’altre baix de s’altar. D’un va sortir una paloma
i de s’altre un palomar.

Allà, a Capdepera,
vora, vora mar,
ses dones qui alleten
van a entrecavar.
Entrecaven vaumes,
dins un corralet;
per allà s’estila
passejar gerret.
-Es gerret, senyora,
teniu-lo tancat
amb set tancadures
i un forraiat!
Amb set tancadures
que no hi vaja es gat,
amb set tancadures
i un forraiat.

D’aquí en envant vui pensar
quin nom ha d’esser es meu homo:
¿Pere, Juan, Jaume, Toni,
Rafel, Miquel o Tià?