Per riure vaig dir un dia
a s’al•lota: -Casem-mós!-
Ella respongué amorós:
-Estimat, porem fer-via!-
I ara ja barataria
s’estat, per dolent que fos,
com veig que ja n’hi ha dos
i un altre a mitjan cós,
i que ella perd ses colors,
tan sanes com les tenia!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
2138
Volum
III
Altres cançons relacionades
Mu mareta, mu mareta,
¿me voleu deixar es moixet,
que dins es cor de N’Aineta
hi canta un rossinnyolet?
Ben vestit i mal menjat,
vaig anar a voltar un dia,
i duia per sa camia
un bon corbatí posat.
Fadrina dins Randa hi ha
que s’és arriscada a dir:
-Es vespre no cals venir,
que s’oli a quatre sous va.
Tradicionari de Mallorca
