Per riure vaig dir un dia
a s’al•lota: -Casem-mós!-
Ella respongué amorós:
-Estimat, porem fer-via!-
I ara ja barataria
s’estat, per dolent que fos,
com veig que ja n’hi ha dos
i un altre a mitjan cós,
i que ella perd ses colors,
tan sanes com les tenia!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
2138
Volum
III
Altres cançons relacionades
S’aigo millor de Muntanya
passa per Binifaldó.
El qui t’alcançarà, guanya
més honor que el Rei d’Espanya
com fa un Emperador.
Vós sou qui a mi me privau
ses meves alegrietes:
de lluny me feis manballetes,
i, com som a prop, no em mirau.
Jo som estat i seré
lliberal en tota cosa.
Digau-ho, si vos faç nosa;
digau-ho, i me n’aniré.
Tradicionari de Mallorca
