Per molt que una dona tenga
doblers quan s’ha de casar,
si no sap apedaçar,
sempre la veureu anar
amb una ala que li penja.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llubí
Núm de glosa
1612
Volum
III
Altres cançons relacionades
Que ho som, de desgraciada,
Bon Jesús, en aquest món!
N’hi ha qui en festegen dos,
i a mi ningú m’ha cercada.
Sa meva dona voldria
que begués i no menjàs,
ni tampoc que no fumàs.
Veiam qui és encapaç
de poder fer aqueixa vida!
Per veure si avençaria
nou pams de terra per baix.
Dins es lloc de Son Suau
no s’hi fan sinó terroles.
Amitgeres i madones
de negre tiren en blau.
Tradicionari de Mallorca
