Per molt que una dona tenga
doblers quan s’ha de casar,
si no sap apedaçar,
sempre la veureu anar
amb una ala que li penja.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llubí
Núm de glosa
1612
Volum
III
Altres cançons relacionades
En esser sa lluna posta,
bona amor, no hi veuen tant.
Jo em pens que sa meva sang
és vermeia com sa vostra.
Si no tenc molla, menj crosta,
i així faig es cap viu.
Sa caixa d’es fondos diu:
-M’han establida a Son Costa.
Com som a cap de cantó
de sa Casa de la Vila,
mir i no veig Na Tonina,
mon cor sospira d’amor.
Tradicionari de Mallorca
