Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, de fam.
I noltros vos abraçam
perque tots som fiis d’Adam
i Caín matà el seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això encara n’hi ha
que se serveixen d’es bram.
Es cantar vol alegria,
i jo no en tenc, bona amor;
dins mon cor tenc tal tristor
que un carro no la duria.
’Ximateix deu porer dir
qualque paraula un missatge!
Avui ja tenim formatge
i una botella de vi.