No mudeu, roseta fina,
s’amor que vos vaig posar,
fins que es peixos de la mar
sortiran a pasturar
a guardes per sa marina.

Garrida, recordau-vós
de mi alguna vegada,
que me n’he d’anar a l’Havana
i sa primera endiana
que duga serà per vós.

Voldria esser es forreiat
de ses portes d’es quarter,
i veuria lo meu bé
quan va vestit de soldat.