Per Fartàritx me passeig
i trob ses portes tancades;
¿que deuen estar colgades
ses joves, que no les veig?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fartàritx
Manacor
58
III
A Aragó hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Té la caballera rossa i llarga fins als talons.
La mare la pentinava amb una pinteta d’or,
i sa tia els hi aclaria, es cabeis, de dos en dos.
La padrina els hi lligava amb un floc de set colors.
Quan a dins l’església estava deixava anar resplendor.
Quan prenia aigo beneita, la pica es tornava argent.
Les dames seien en terra, ella en cadireta d’or.
Adiós, Aina Maria, robadora del meu cor.
Sa dona li diu:-Oh tosco!
¿Quines regles pots donar?
-De pressa, ves-me a comprar
uns calçons de llista fosca.
De pressa! Ves a can Mosca!
De pressa, fé-los taiar!
Una cabra molt barbuda
va cantar damunt Bonany
i una vedella d’un any
feia calça d’asseguda.