Molt de temps ha que governa
sa vostra fia de mi,
i mai vos he sentit dir:
-’Xa fer, que jo et vui per gendre!
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
El sen Roser-vei
tenia un ase gelat
i el feia jeure ensellat
perque no estassen per ell.