Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
En Pere anava content
a un ball que ell sabia,
i en lloc de tenir alegria
li serví de sentiment.
Vós passau i no em mirau,
i jo tan enamorada!
Quina pena tan sobrada,
estimat, és sa que em dau!