Cada dia los meus uis
estan girats cap a mar
i en veure vaixell passar,
tot d’una ja estan remuis.

-Sa corda que hi vaig posar,
ara no la hi he trobada.
Pens si la m’han manllevada
a llivell de no tornar.
-¿No sabeu que vos la féreu,
a on la vàreu posar?
Que la deguéreu deixar
a ca vostra, com venguéreu.
-Un bon ventai m’heu pegat!
No és massa bo de sofrir:
vós casi veniu a dir
que jo devia estar gat.
En trobar-me jo oprimit,
peg de sa cos an es cap,
i si un tal hagués estat,
no seria es primer pic.

Una cosa que no és cosa
negra com un corb,
i en tocar-ho, fa es mort.
Un escarabat