Penjoi penjava,
pelut passava;
penjoi caigué,
pelut s’ho menja.
Una gla caigué d’una alzina, i un porc se la va menjar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Llucmajor
144
II
Fadrina dins Randa hi ha
que s’és arriscada a dir:
-Es vespre no cals venir,
que s’oli a quatre sous va.
Jo no crec tenir-hi manyes
per dir que us enyoraré;
altre consol no tendré
sinó mirar ses muntanyes.
Un soldat me va dir “maca”
i jo d’ell m’he enamorat.
Mu mare, no sé què em passa!
Sempre pens ens so soldat!