Penjoi penjava,
pelut passava;
penjoi caigué,
pelut s’ho menja.
Una gla caigué d’una alzina, i un porc se la va menjar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Llucmajor
144
II
Vós sou Toni i jo Tonina,
tots dos feim nom d’una cosa.
Vós sou clavell i jo rosa,
vós lo marit, jo l’esposa;
vós malalt, jo medecina.
¿Saps què voldria ta mare?
Que t’esclatassis cavant
i que no menjassis tant,
que sa farina va cara.
Quantes n’hi ha de casades
que així mateix fan paper!
Emperò ¿qué n’hem de fer
si ja són cartes jugades?