Penjoi penjava,
pelut passava;
penjoi caigué,
pelut s’ho menja.
Una gla caigué d’una alzina, i un porc se la va menjar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Llucmajor
144
II
Un jou i unes camelles
i es parei va concortat.
¿Ane quines parts, Bernat,
venen s’estopa a barcelles?
Mos donaven per menjar
un poquet d’arròs bullit;
sense força ni delit
el mos ’víem de menjar.
I s’aigo de per allà
qui sa sang mos corrompia,
i deien de cada dia:
-Ditxós qui ho podrà contar!
Si vas devers Son Lluís,
Bartomeu, a fer caçades,
hi ha un esbart de frares
que es més jove té es cap gris.