Pega-t’hi quelque fregada,
curreta, an aquests garrons,
que un dia de soleiada
ni t’hi tirassen virons.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Sant Joan
694
II
Una rosa aponcellada
duis, garrida, en es cabeis.
Jo no sé com vós no ho veis:
s’enveja l’ha mustiada.
Comare, es bé no se muda
en posar-lo vertader;
però es vostro és més lleuger
que fuieta de noguer
fuia de poll menuda.
Tant m’és cota com bolero
en pic que tenc de ballar.
Que rebentin de sonar
sa guiterra i es pandero!