Vaig partir de Formentor
embarcat en un llaüt:
es llaüt va esser de canya
i es capità s’és perdut.
Noltros ja en tenim, d’amics,
però no else cauen plomes;
pel Àngels no donen pomes
ni p’es Dijous Sant confits.
Una fadrina, com planxa,
amb quin goig deu estar,
com veu que s’ha de casar
amb don Quixot de la Manxa!