¿Te recorda aquella nit
que jo vaig venir endolat?
Es teu gust hagués estat
que fos estat ton marit.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1840
III
Vós amb la vostra hermosura
feis enamorar es fadrins;
duis la lluna per tapins
i el sol per vestidura.
Com te veig, sa set me mata;
beuria de lo teu cor.
Oh, quin beure hi fa tan bo
a una cisterneta d’or
amb un poalet de plata!
Una fadrina, quan fila,
dins ses mans hi té un bastó.
Diràs an es companyó
que me duga un mocador
d’aquells garrits, de llamina.