En passar p’es teu carrer
tiraré un mocador a l’aire.
El qui t’haurà, Juana-Aina,
haurà de ser llambriner!
Aigo que és maina de Déu
posada pel cristià
no la m’has volguda dar.
Que és d’ingrat aqueix cor teu!
Etimat meu, vine ací,
te mostraré ses faldetes,
me costen denou pessetes,
d’endiana de xelí.