On campanaret vermei
de dins la vila de Campos!
¿Ara plores –antes, antes!-
com veus que no hi ha remei?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Alegria i tristor
Llucmajor
426
III
Tant m’és si fan novedat
com si fan coses antigues:
jo seré com ses formigues
de dur blat an es forat.
Una fadrina, en dur rumbo,
de cop li compren mantell
i una manta de conxell
i un rosari de catxumbo.
El pare i la mare, mindó, mindó, mindeta,
el pare i la mare no em tenen sinó a mi.
Me fan anar a l’escola per ’prendre de llegir.
El Mestre de l’escola, s’és ’nemorat de mi.
Me diu: -Catalineta, ¿te vols casar amb mi?
-Som massa joveneta i no podré servir.
-Bé faràs com les altres com me veges venir.
Mos posarem en taula i un llibre per llegir.
Estovalletes blanques de cànyom o de lli,
i a cada cap de taula un barralet de vi. Uí!