Que he tenguda d’alegria
com t’he descobert, Miquel!
Son Garona de sa mel
era gran, i no hi cabia.

De mu mare no en faç cas,
perque, com me renya, riu;
però mon pare me diu:
-Si vénc, te’n recordaràs!

Donen vi a los senyors mestres,
los tracten com a senyors.
I los pobres cavadors,
cavadors i llauradors,
dins sa vinya tiren pestes.