Es sereno ha mort un moix
i l'ha duit an el Socós,
ha comprat un cèntim d'oli
i un panet de dos:
per dinar, per sopar,
per sa nina no n'hi ha!

Vui he mudat lo meu bé
contra el que amb tu jo tenia;
ara el tenc amb N’Antonina,
sa que està a s’altre carrer.

La Mare de Déu mai tarda;
en cridar-la, sempre ve;
en es pou aparegué
a Na Juana Ginarda