Roseret de roses blanques,
qui mos ho havia de dir,
tan amics com érem antes,
que ara haguéssem de renyir!
En el món no s’hi pot viure
per causa del mal obrar:
fadrí hi ha dins Artà
que s’ha atrevit a llevar
de cada porta una biula.
S’ordi de Sos Llulls parlà,
va dir an ets escaraders:
-Deixau-me créixer un poc més,
bastaré per safalcar.