Margalida, rosa n’ets,
però no et puc olorar.
¿Que no saps que un escolà,
com se mor un capellà,
per senyal toca nou trets?
Es sol se pon i jo fris
perque lluny he d’anar encara:
a acompanyar sa comare
d’es terme de Sant Lluís.
Voldria tot Son Corró,
Fangar i Biniatró
i Son Monjo, si ho tenia.
Si pogués me donaria
sa punta de Formentor
i llavó, per més pitjor,
Massana hi afegiria.
-¿De què et valdrà haver guanyat
cinc-centes possessions,
més de cinquanta millons
de doblers ja disfrutats,
si llavò ets empillat
per tots es dimonions?