Oh cara de carabassa,
es darrer cop t’has casat!
T’has tirat dins una bassa
qui tothom s’hi ha bolcat.

M’han privada que no rall
amb vós, mon bé vertader.
Tanmateix hi rallaré
quan passaré p’es carrer
cap amunt i cap avall.

S’altre vespre, a mitjanit,
somiava amb alegria.
Me pensava que el tenia,
i va ser es coixí rostit.