- Mu mare, desxondiu-vós,
que el jove se n’és anat.
-Ma fia, ¿com és estat
que no m’ha dit adiós?
-Mu mare, jo l’he engegat
perque amb ell no vui rallar:
com vos ha vista becar,
de mi volia un abraç.
Bocí de carn batiada,
toca, ves-te’n a colgar!
que no hi ha cap cristià
per muntanyes i lloc pla
que pugui mostrar ton pare.
Estimada, anau per s’ombra,
que és pecat que aneu p’es sol;
que, si vos moriu de febre,
tant com viuré duré dol.