Es rebosillo que duis
es diumenges, de vegades,
té les flors tan ben posades
que il•lumina los meus uis.
Ma germana Costumbrella,
cop d’aspi, mànec de destral,
lo que m’heu encomenat
s’aigo li haurà fet mal.
Li havia comanat que pastàs, i hi posà massa aigua.
Es vicari i s’escolà,
s’ecònom amb so ruquet...
Al•lota, deixa’m entrar,
que aquí defora hi ha fred.