La vostra cara llambreja.
No sé de què us la rentau!
Unes mirades pegau,
garrida, que travessau
es cor del qui vos festeja.
Jo m’és seguit fer favors
i a altra part tenir quimera,
però s’amor vertadera
sempre l’he tenguda en vós.
Petita com olivó
era, i no augmentava.
Tant com l’abre s’amarava,
ella cobrava verdor.