Oh , l’amo Antoni d’es Born,
jo vos vénc a demanar,
favor vos vui suplicar:
es missatge heu d’engegar,
que mereix treure del món.
Es favor he d’acceptar
i vos ho agrairem,
i cada dia vendrem
a comprar es què muiar
i, si hem de mester cap pa,
també el vos comprarem,
i, si hi importa, vendrem
a ajudar-vos a pastar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Forners
Llucmajor
517
II
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Aquest cavall bé camina;
de córrer, no sé si en sap.
Ell va guanyar l’any passat
sa cuiereta de Mina.
En mirar-te de plantó,
no em cans de dar-te uiades.
Quines cançons he cantades,
i llavò les t’he enviades
perquè pensis, de vegades,
en nostres amors passades!
Si mudes s’intenció,
me causaràs més dolor
que no patí el Redemptor
les seves mans enclavades.