Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i forçadors
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
100
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Diuen que vos n’heu d’anar
a’s Puig de Randa, amor bona,
a aprendre d’estudiar,
i tot n’és causa una dona.
Vós sou la que em poreu dar
alegria, i no me’n dau.
Ves quin possible trobau
que un altre tenga sa clau
i jo que haja de tancar!
Jo estaria una setmana
sense beure ni menjar
només per veure ballar
un germà amb una germana.
Tradicionari de Mallorca
