Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Raptes i forçadors
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
100
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Sa mare, perque és sa fia,
no la gosa contradir
i la me deixa dormir
fins a les deu, cada dia.
Caçadors de cans de caça,
pescadors de peix roquer,
sa fam compon un claper
qui en quatre anys bons no se passa.
Desperta’t, no dormis tant,
i sentiràs ma fortuna;
desperta’t, cara de lluna,
que ara passa el teu guilant.
Tradicionari de Mallorca
