Oh cara de ramellet!
Ja no voleu res de mi.
Supòs que deveu tenir
qui vos apagui la set.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Begudes, Bellesa, Desamor i ruptura, Erotisme velat, Festeig, Floretes, Flors, Gelosia
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2095
Volum
I
Núm de pàgina
126
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Com es vent se’n du ses paies
que deixa caramullet,
com tu em deixes, ramellet,
ses ales d’es cor me taies.
Tradicionari de Mallorca
