Oh cara de cànyom negre!
Oh llençol apedaçat!
No diguis mai d’es veinat,
que tu el dus damunt s’esquena.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Santa Margalida
687
II
Vós vos n’heu anat a estar
enfora perque no us ves.
De lo que he passat no en rés.
De lo que he de passar!
N’hi ha que s’enriuen
i jo no me’n ric.
Es calçons me cauen
de magre que estic.
Perque vaig dir “que el se’n duguin”,
me volien agafar.
Ara sí que ho diré clar:
“que el se’n duguin, que el s’en duguin,
que el se’n duguin a enterrar!”