Jo conec un beatot
que sempre vol faves tendres,
emperò, envenir divendres,
llavò menja camaiot.
A ca nostra quan dinam,
a sa taula sempre em queda;
ben diferent de ca teva,
que, com llevau sa panera,
tots estau mig morts de fam.
Una marinera em deia
los modos de navegar:
que, si em volia embarcar,
d’es seu cor em faria vela.