A Son Serra de Marina,
s’hi fa bon fonoi marí.
Aquell que venia amb mi
cercava es teu, Catalina.
Li diuen En Pastenaga
an es meu enamorat;
se passeja per Ciutat
amb un ase vei i magre.
Com vos veig p’es figueral,
que vos trob de mal garbada!
I en veue-vos, estimada,
amb sa clenxa pentinada,
vós duis saladina i sal.