- Nota punts i col•legeix;
jo te don sa raó clara:
un fii se menja son pare
dins sa panxa de sa mare.
Digue’m què pugi ser això.
-Això és bo d’endevinar:
dins l’església nostra mare,
com anam a combregar,
un prodigi veim obrar:
que es fii se menja son pare.
Endevinalles
Artà
Oh roser, jo no em pensava,
es dia que te sembrí
que altri t’hagués de coir,
i jo prou bé te cuidava!
Sa mare, que és sa més veia,
va tenir es trebai més gros:
no va sebre cinar arròs
sense posar-hi canyella.
Una esperança em donàreu,
i ara ja ho heu olvidat.
Tornau-me, mon cor ingrat,
l’alegria que em llevàreu.