Altres cançons relacionades
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
-Euveia, ¿que esperoneges?
¿O t’han tocada sa pell?
-¿Encara no us basta es véll?
¿sa carn i tot me festeges?
Ses olives de Canet
les cuien d’en una en una,
i jo estic dins Son Burguet
sense esperança ninguna.
Tradicionari de Mallorca
