Sempre la veuen anar
mà a costat, ansa de gerra,
amb s’escudellam en terra,
de peresa d’escurar.
Pensaràs moltes vegades
en s’adiós que et vaig dar
quan mos donàrem sa mà,
Miquela, a ses Enramades.
Que de traces tens, Maria,
per enflocar aquest capell!
Tant si és nou com si és vei,
li fas cobrar galania.