Noltros venim de sa vinya
i no porem arribar.
’Vui mos han dit una nina
i anit l’hem de batiar
sense padrí ni padrina
ni vicari ni escolà.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Verema
Binissalem
797
II
S’estimat vol que li pag
ses passes que ell ha donades;
jo també vui que me pag
ses llumades que he cremades.
Aigordent venen a tasses
i es marxandos ses ’guyes.
Com més xerres, més t’embuies.
Més valdria que callasses!
Adiós, Son Espanyol,
Establiments i Esporles!
En es llit que tu te colgues,
hi surten raios de sol.