Com veig que me n’he d’anar,
d’es teu portal, molinera,
ses cames tornen arrere,
més envant no puc passar.
Fins aquí hem arribat,
davant es vostro portal.
Ramell de flors natural,
que hi tenc de morir penjat.
Si me deixes, duré dol
de roba que no s’esqueixa,
perquè és de pena sa peça
i abriga un bon redol.