De dins Santanyí em bastava
un bocient de paper
per veure si el teu cor estava
resolt a voler-me bé.
En tenir salut i pa,
dobles de vint a voler
i el cel en morir-mè,
no hi ha més que desitjar.
Recorda’t d’aquelles serves
verdes que et vaig enviar
perque et poguesses servar,
i, com més va, manco et serves