Quin dia del Ram tan trist
que a Felanitx hi haguè!
Plorant mares p’es carrer:
-Es meu fiet, ¿que l’heu vist?-
El dia del Ram a vespre,
Felanitx estava trist:
no hi havia casa oberta
que no hi ’gués mort o ferit.
La gent tenia desig
d’anar a escoltar aquell sermó,
quan morí es predicador
i quatre-cents de Felanitx.
Al portal de Santa Rosa,
caigué un enderrossai
i no s’havien vists mai
tants de tords davall sa llosa.
En es pas del quart sermó,
Jesús s’encontrà amb Maria,
tresor de gran alegria,
traspassada de dolor.
En aquesta ocasió,
va morir el predicador
i molta gent que hi havia.
Sa timba de Santa Rosa,
es dia del Ram s’amollà:
quatre-cents en va matar.
Ja va parar bona llosa!
Més de dos-cents infantons
romangueren sense mare;
també hi romangué es frare
qui feia es dotze sermons.
Oh, vila de Felanitx!
que n’ets de desgraciada!
Des que ha caigut sa murada,
n’han morts de grans i petits.
Tot Felanitx se n’espantà;
no pensaven que fos tant,
i per paga es Dijous Sant
s’ encengué sa Casa Santa.
Verge de Sant Salvador,
que estàveu de descuidada,
quan va caure sa murada
damunt es predicador!
Ja és mort es predicador
d’es poble de Felanitx,
i quatre-cents morts hi ha
i altres tants de ferits.
Vileta de Felanitx,
quina desgràcia has tenguda!
Una paret n’és caiguda,
n’han mots de grans i petits.
En escriptura se troba
aquest fet tan espantós:
quatre-cents i vint-i-dos
en va matar aquella llova.
L’any mil vuit-cents coranta-quatre,
de març, dia trenta u,
a Felanitx és segur
que es que la mort se’n va dur
no val tant tot el Perú,
ni millons d’or i de plata.
La paret, mata qui mata,
quina garbera va batre
juntament amb el Comú!

Na Margalideta
de ca’s Petacó,
feis-li un favor
quan bé li caurà.
-¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tenre o granat
que la devertesca.
Ella és una bresca
de mel ben parada
i me diu sa mare
que per genre em vol.
Ella no té son,
vespres ni matins.
Rossinyols i grins,
ja és segur que en sent.
Ella no té esment,
quan a missa va,
només si veurà
passar un fadrí;
i no em vol a mi,
la bella estufada,
perquè no li agrada
s’olor de carbó.
Jo li tenc amor
per casar-me amb ella.
Si és un poc morena,
això no hi fa res.
Enamorats, tres
ja és segur que en té.
Amb un mariner
ella hi té trempat.
Però amb un soldat
s’amor l’encativa;
li dic: -Margalida,
da-li llibertat.-
I anaren tots dos
a coir fesols.
-¿Em vols o no em vols?
Perque tens pessetes
i calçons amb vetes
i xeremietes
i balles quan vols.

Catalina, Catalina!
Que t’has feta de grandota!
L’any passat eres al•lota
i ara ja ets fadrina.