Encara que siga al•lota
i tu cavall acossat,
no et riuràs de mi, estimat:
no em miris per tan purota!
Un clavell dins sa bajoca
que ningú mai ha olorat,
perque és ben segur, estimat,
que olor en devia fer poca.

Sa fia d’es serrador
du mocador d’escambrai.
Sa mare no té mirai
per mirar-se sa negror.

Sabatera som estada
i s’estimat sabater,
i ara el festeig jornaler,
s’ofici que més m’agrada.