Sa senyora reganyava:
-Tot ho vui ben adesat
Què li importa an En Bernat
si tot està empenyorat!
Per vel•la missa sagrada!

Un dia em determiní
d’anar-me’n per sa murada,
costa a través sa muntanya,
a modo de passetgí.
Vaig seguir es regueró
per on s’aigo se n’anava
i vaig veure s’hortolana
qui rentava un gonelló.
I del modo d’anar ella,
vaig fer que era s’hortolana:
amb so dengue d’endiana
i curteta de gonella.
Prompte li vaig demanar
de quina fruita tenia,
i ella em va donar es bon dia:
-Si voleu, poreu triar.
-Hortolana, hortolana,
da’m una poma de s’hort.
-No n’hi ha cap de maçana,
totes són de llenyam fort.
Una pomera hi ha aquí
que se tira de la banda,
i fa pometes de randa,
dolces que no tenen fi.
D’una altra casta n’hi ha
que són pomes marineres:
aqueixes són ses primeres
que Déu va principiar.
D’una altra casta n’hi ha,
que se diuen de la nou.
Aqueixes van a sou;
si en voleu, poreu triar.
D’una altra casta n’hi ha,
se diuen de la randeta.
Aqueixes van a pesseta;
si en voleu, vos ne puc dar.
D’una altra casta n’hi ha,
se diuen pomes del suro;
aquestes ja van a duro,
i d’elles poreu triar.
D’una altra casta n’hi ha,
se diuen de cor gelat:
enmig tenen un forat
de com es corc hi va entrar.
D’una altra casta n’hi ha,
se diuen pomes del ciri,
blanques com a flor de lliri;
d’aqueixes poreu triar.
D’una altra casta n’hi ha,
se diuen pomes del misto;
enmig tenen un Sant Cristo,
lo poreu anar a adorar.
D’una altra casta n’hi ha,
que se diuen de la nau.
Si en voleu, heu de tornar,
que s’hortolà té sa clau.
D’una altra casta n’hi ha,
se diuen de Sant Juan,
i es majoral les estoja
per com es senyors vendran.
-D’aqueixes ja en mejaria,
i no em ’caben d’agradar.
¿Voleu que us ho diga clar?
De s’hortolana en voldria!
Hortolana, hortolana,
cuidau bé aquest pomeral,
no hi hagi cap animal
que us engan a fer-hi tala.

Francesc, amb tu no hi vui brou
en questió de fer gloses,
perque, de mil parts, me’n goses
nou-centes noranta-nou.