El Bon Jesuset demanava pa,
la seva Mareta el fa estudiar.
El Bon Jesuset volia mamar,
la seva Mareta no n’hi vol donar.
El Bon Jesuset demana torrons,
la seva Mareta li mostra cançons.
El Bon Jesuset demana confits,
la seva Mareta li fa fer esclafits.
La Mare de Déu era teixidora
i va teixir un vel per una senyora.

La mare i la filla, garrida mia,
seuen en es portal, garrida guila.
La filla broda seda, la mare broda estam.
Mentres elles brodaven, passà lo seu galant.
La filla es posa a riure, la mare a sospirar.
-¿De què sospirau, mare, de què sospirau tant?
-¿De què vols que sospiri? La gent passa rallant.
Diuen si en tes entranyes s’hi cria un noble infant.
Diuen que està sencinta del Príncep don Juan.
Mira, tu, que, si és nina, a l’hospital ’nirà,
i mira que si és mascle, a dida el donaran.
Set anys estarà amb ella i set anys estudiant.
Set i set són catorze, l’infant ja serà gran,
i li armaran pistoles i també un cavall blanc,
i anirà per la vila matant i degollant.
El Rei dirà a la Reina: -¿De qui és aquest infant?
-De Na Maria Cables i el Príncep don Juan.

Un clavell dins un pinar
en remui dins una olleta;
és per una joveneta
que comença a festejar.