La mare i la filla, garrida mia,
seuen en es portal, garrida guila.
La filla broda seda, la mare broda estam.
Mentres elles brodaven, passà lo seu galant.
La filla es posa a riure, la mare a sospirar.
-¿De què sospirau, mare, de què sospirau tant?
-¿De què vols que sospiri? La gent passa rallant.
Diuen si en tes entranyes s’hi cria un noble infant.
Diuen que està sencinta del Príncep don Juan.
Mira, tu, que, si és nina, a l’hospital ’nirà,
i mira que si és mascle, a dida el donaran.
Set anys estarà amb ella i set anys estudiant.
Set i set són catorze, l’infant ja serà gran,
i li armaran pistoles i també un cavall blanc,
i anirà per la vila matant i degollant.
El Rei dirà a la Reina: -¿De qui és aquest infant?
-De Na Maria Cables i el Príncep don Juan.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Temes diversos
Poble
Pollença
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Adins un goix de cugula
hi entraren segadors,
i trobaren un bou ros,
set cavalls i una mula.
Mare de Déu de Pollença,
de mi teniu piedat;
sense haver comès pecat,
fer tanta de penitència!
El Bon Jesuset demanava pa,
la seva Mareta el fa estudiar.
El Bon Jesuset volia mamar,
la seva Mareta no n’hi vol donar.
El Bon Jesuset demana torrons,
la seva Mareta li mostra cançons.
El Bon Jesuset demana confits,
la seva Mareta li fa fer esclafits.
La Mare de Déu era teixidora
i va teixir un vel per una senyora.
Tradicionari de Mallorca
