La mare i la filla, garrida mia,
seuen en es portal, garrida guila.
La filla broda seda, la mare broda estam.
Mentres elles brodaven, passà lo seu galant.
La filla es posa a riure, la mare a sospirar.
-¿De què sospirau, mare, de què sospirau tant?
-¿De què vols que sospiri? La gent passa rallant.
Diuen si en tes entranyes s’hi cria un noble infant.
Diuen que està sencinta del Príncep don Juan.
Mira, tu, que, si és nina, a l’hospital ’nirà,
i mira que si és mascle, a dida el donaran.
Set anys estarà amb ella i set anys estudiant.
Set i set són catorze, l’infant ja serà gran,
i li armaran pistoles i també un cavall blanc,
i anirà per la vila matant i degollant.
El Rei dirà a la Reina: -¿De qui és aquest infant?
-De Na Maria Cables i el Príncep don Juan.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Temes diversos
Poble
Pollença
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Qui no té coneixement
ha de menester mesura.
¿Que no saps que la ternura,
per arribar a la veiura,
’ximateix costa turment?
Si n’estic enamorada,
an això no ho negaré;
jo m’he vista, lo meu bé,
d’amor esser extremunciada.
No som viudo ni fadrí;
no som casat ni tenc dona;
som publicat dalt sa trona;
tant tenc així com allí.
Un capellà.
Tradicionari de Mallorca
