Mon avi, vós ja sou vei
i teniu l’art furiós;
bo seria escorxar-vós
i fer varques de sa pell.

En veure fadrí atrevit,
si té vergonya, és molt poca.
També hi ha qualque soca
que és verda i té es cor podrit;
i llavò qualque cabrit
que se’n va de roca en roca,
i jo encara som al•lota
i no tenc es seny complit.

Per damunt roques i pedres
van a sa Font-Garrover;
no muds, que no mudaré
fins que es pins facen cireres.