En veure fadrí atrevit,
si té vergonya, és molt poca.
També hi ha qualque soca
que és verda i té es cor podrit;
i llavò qualque cabrit
que se’n va de roca en roca,
i jo encara som al•lota
i no tenc es seny complit.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bondat. Maldat
Binissalem
547
III
Deies que no mudaries
en esser casada, no.
Veies si mudes o no!
Tu ja no tens sa color
tan fina com la tenies.
Oh Bellveure, que ets de lluny!
Si jo et poria acostar,
seria com qui posar
un poc d’oli en es llum.
A Sencelles cap de moro,
a no ho han de demanar:
anant a un combregar
robaren figues de moro.