M’estiren, me banyen,
me fermen p’es cos,
me posen dins forques
per lo meu conhort.
Fan la coa, pentinant una dona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endevinalles
Sóller
118
II
Amb gran misteri i trist,
el treien de la presó.
Quan sa mare hi va anar
a la presó a veurè’l.
el va trobar qui plorava,
abraçat amb una creu.
-Oh, fii meu, ¿què ha estat de tu,
amb aquesta mala sort?
-Mumare, m’he confessat:
el remei serà la mort.-
El passaren per la Sala
i allà el feren declarar.
Una tia que hi havia
solament no el saludà.
Com varen passar pel Carme,
també el feren aturar:
-Oh, Mare de Déu del Carme,
sou Vós qui m’heu d’ajudar!
Si Vós ara m’ajudàveu,
set ciris faré cremar;
i, si no basten set ciris,
en faré cremar un quintar!
Jo no em cans de demanar
sa llicència si és venguda.
¿Que se deu haver perduda
o negada per dins mar?
En Poma i En Pastor
i En Miquel de sa Mestra,
mal los toc un raig de pesta,
perque han romput es respecte
a Cristo Nostro Senyor.