Sa matinada fa fred
quan cau serena del cel.
Tu penses per un Miquel
i jo pen per un Francesc.
Baix de la vostra noblesa
no m’hi trob mereixedor.
Vós sou es castell major,
tancat amb un pany d’amor,
i ses claus per obrir-ló
han d’esser de sutilesa.
A Ciutat me n’aniré
a llogar-me per criada.
Si en esser allà no trob casa,
me’n ‘niré a estar en es corter,
en es costat de mon bé;
que vida més regalada!