No mudeu, roseta fina,
s’amor que vos vaig posar,
fins que es peixos de la mar
sortiran a pasturar
a guardes per sa marina.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Puigpunyent - Galilea
Camp Semàntic
Festeig, Fets meravellosos o màgics, Floretes, Flors, Gelosia, Mar i ribera, Marins, Passió i enamorament, Terres i terrenys
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
2322
Volum
I
Núm de pàgina
139
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
Clavell, com estic ausent
departat de ta persona
disn el meu cor tenc una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirona?
Tradicionari de Mallorca
